Com llegir el part d’onades (i no fallar ni una sessió)
Tres números, dues idees i les trampes típiques del Mediterrani: tot el que mirem abans de decidir el spot del dia, explicat sense fum.
Llegir un part d’onades no és màgia: són tres números i dues idees. El que passa és que gairebé totes les guies estan escrites pensant en l’Atlàntic, i el Mediterrani juga una altra lliga, amb les seves pròpies regles. Aquesta és la guia que ens hauria agradat tenir quan començàvem.
Les tres xifres que importen
1. L’alçada (Hs)
Els parts no et donen "la mida de l’onada que veuràs", et donen l’alçada significativa (Hs): la mitjana del terç d’onades més grosses. Traducció pràctica: les sèries bones ronden 1,5-2 vegades la Hs. Un part de 0,5 m amb bon període vol dir onades de fins a un metre quan entra la sèrie. Per això un "0,4" mediterrani dóna per a molt més del que sembla.
2. El període (Tp i Tz)
El període és el temps entre onades, i és el número més infravalorat del part. A més període, més energia porta cada onada, més ordenat arriba el mar i més paret tindràs. El Tp (període de pic) és el de la família d’onades dominant; el Tz (període mitjà) barreja tot el mar. Al Mediterrani: per sota de 4 s és pura sopa de vent; 5-6 s ja es deixa surfejar; 7-8 s és dia bo; 9+ s, temporalàs. Truc fi: si el Tz s’acosta molt al Tp, el mar ve net i ordenat.
3. La direcció (en graus)
La direcció de l’onatge es dóna en graus (d’on ve): 0° nord, 90° est, 180° sud, 270° oest. A la nostra costa les dues famílies que manen són el llevant (E-NE, ~60-100°), que encén Barcelona ciutat i el Maresme, i el garbí / mars del sud (S-SW, ~180-230°), que desperta Castelldefels, Sitges i Vilanova. Cada platja té la seva orientació, i per això el spot del dia depèn del temporal.
Mar de vent i mar de fons: la idea que ho canvia tot
Tot l’onatge neix del vent, però no tot l’onatge és igual. El mar de vent són onades acabades de generar pel vent que bufa aquí ara: punxegudes, desordenades, sense paret definida. El mar de fons (swell) són onades que van néixer lluny (per exemple en un temporal entre les Balears i el golf de Lleó) i han viatjat fins a ordenar-se en sèries netes, amb la seva espatlla i la seva paret.
La taula de Puertos del Estado els separa en files diferents, i aquí hi ha el 80 % de la lectura: si el mar de fons domina el mar de vent, el dia promet. Si tot és mar de vent, tocarà remar molt per a poca paret. Al Mediterrani, amb un mar tan petit, gairebé sempre hi ha barreja; la gràcia és enxampar la finestra en què el fons guanya.
El quart factor: el vent local
Hi pot haver onades perfectes al part i un dia horrible a l’aigua per culpa del vent del moment. L’offshore (de terra cap al mar; a Barcelona, el terral del NW) allisa la superfície, aguanta l’onada oberta i la fa més neta. L’onshore (del mar cap a terra) l’esfondra. El clàssic d’aquí: dia després de llevantada amb terral de matí = glòria. Ull amb les fletxes de vent de la taula: indiquen cap a on va el vent, no d’on ve.
La trampa del GMT
La taula oficial va en hora GMT. A Barcelona: suma-hi 2 hores a l’estiu i 1 a l’hivern. Si el pic del temporal marca "14:00", a l’agost vol dir les 16:00 del teu rellotge. Més d’una sessió s’ha perdut per aquest detall.
El nostre mètode en 5 passos
- Mar total: Hs ≥ 0,4 m amb Tp ≥ 5-6 s en les properes 48-72 h? Si no, pla B (SUP, surfskate, entrenament).
- Fons vs vent: el mar de fons domina o dominarà quan baixi el vent? Aquell és el moment per marcar en vermell.
- Direcció: d’on ve? Llevant → Barcelona i Maresme. Garbí/sud → Castelldefels, Sitges, Vilanova.
- Vent local hora a hora: busca la finestra amb offshore o calma (matins, canvi de terral).
- Confirmació visual: webcam del spot 30-60 minuts abans de sortir. La càmera no menteix: espera a veure entrar una sèrie sencera.
On mirar (les nostres fonts)
La taula oficial del punt de Barcelona (Puertos del Estado + AEMET, la tenim incrustada a El part), el mapa animat del Mediterrani per veure néixer els temporals, la boia de Barcelona en temps real per confirmar-ne l’arribada, i les webcams per al veredicte final. Windguru, Windy o Surf-forecast fan servir models semblants: tria la que et sigui còmoda, però entenent això de dalt els llegiràs tots.
Mini-glossari de butxaca
| Hs | Alçada significativa: mitjana del terç d’onades més grosses. Les sèries arriben a ~1,5-2× Hs. |
| Hmax | Onada màxima esperable de l’estat del mar. |
| Tp | Període de pic: segons entre onades de la família dominant. El turbo. |
| Tz | Període mitjà de tot l’onatge junt. |
| Fetch | Distància de mar sobre la qual bufa el vent generant onatge: a més fetch, més onada. |
| Llevant | Vent i mar de l’E-NE. El que porta els dies grossos de Barcelona al Maresme. |
| Garbí | Vent del SW. Tèrmic de tardes a l’estiu; amb borrasca, porta mar del sud a tota la costa de ponent. |
| Terral | Vent de terra (NW): l’offshore que pentina les onades l’endemà del temporal. |
Preguntes freqüents
Quin període d’onada és bo al Mediterrani?
Aquí l’escala és diferent de la de l’Atlàntic: amb període de pic de 5-6 segons ja es surfeja, 7-8 segons és un bon dia i per sobre de 9 parlem de temporal seriós. Els 12-15 segons atlàntics senzillament no existeixen en aquesta conca, perquè el mar és petit i el fetch, curt.
Em fio de la boia o del model?
La boia mesura el que hi ha ara; el model prediu el que vindrà. Per decidir si vas demà, fes servir el model; per saber si el temporal ja ha arribat, mira la boia de Barcelona en temps real i confirma-ho amb una webcam.
Amb quanta antelació és fiable la previsió d’onades aquí?
A 48-72 hores el model encerta bastant si hi haurà onades o no; la mida exacta i l’hora fina ballen fins a l’últim dia. Per això publiquem les classes de surf 3-4 dies abans i confirmem el spot gairebé sobre la marxa.
La teoria s’aprèn aquí. La paret, a l’aigua
Vine a comprovar el part amb nosaltres: classe d’1h30 amb monitor titulat al spot que millor funcioni aquell dia.